NOUCENTISME

Grup Milà i Fontanals, de l'arquitecte Josep Goday

Després del Modernisme, aquell període exuberant, que revolucionà el món de l’art a Catalunya, va sorgir ben aviat a casa nostra un altre període ben diferent, el Noucentisme, i amb ell una nova manera d’encaminar la societat catalana, vers un model de cultura i de progrés.

L’arribada d’Enric Prat de la Riba a la presidència de la Diputació, l’any 1907, i la creació de la Mancomunitat l’any 1914, van  ser elements clau per encarrilar un moviment ideològic, que enllaçava el poder i la cultura en un esforç per modernitzar el país. A diferència del Modernisme, tendent a la desmesura i a una disbauxa creadora d’arrel nòrdica, el Noucentisme va representar la racionalitat i l’ordre, i va girar els ulls cap a una Mediterrània de tradició clàssica grecollatina.

L’obra de la Mancomunitat aportà una sèrie d’avenços socials molt importants per Catalunya, centrats en un conjunt de projectes culturals. Podríem citar l’Escola Industrial i la de Treball, l’Escola d’Art Dramàtic, l’Escola Superior de Bells Oficis, la reorganització de l’Escola Professional de la Dona, la Biblioteca de Catalunya, la xarxa de Biblioteques Populars, l’Escola de Bibliotecàries o l’Escola d’infermeres, entre moltes altres iniciatives. També cal destacar el  gran impuls que es va donar a la llengua des de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la secció filològica, on Pompeu Fabra emprengué la gegantina tasca de posar ordre al català,  promulgant les Normes Ortogràfiques i el Diccionari de la Llengua Catalana.

Pompeu Fabra

També es va crear un nou model d’escoles amb un sistema pedagògic propi, on es prioritzava la salut i el contacte amb la natura, com l’Escola del Bosc i la del Mar, i una col·lecció d’Escoles Públiques, que formen part del paisatge urbà barceloní, obra de l’arquitecte municipal, Josep Goday.

En quan a l’aspecte artístic, el Noucentisme conrea un estil de línees clàssiques de concepció molt més simple, seguint una estètica determinada. Podem apreciar un gran canvi en les formes, que ara són més rotundes.

La dona mediterrània d'Arístides Maillol

La dona deixa de ser aquella figura etèria i apareix com una dona Mediterrània, arrelada a la seva terra. De vegades sembla estàtica; no té el moviment ondulant de la dona modernista. Ella és senzilla però forta. Vol representar el treball conjunt d’un poble. 

M’ha agradat resumir amb un vídeo, alguns aspectes de l’estètica noucentista, una estètica que combina senzillesa i harmonia. Arquitectes com Josep Goday o Rafael Masó, pintors com Sunyer, Togores, Galí, Aragay u Obiols, Escultors com Clarà, Maillol, Casanovas o Marés, sense oblidar l'inclassificable pintor Torres Garcia, ni la delicadessa d'una exquisida Lola Anglada, acrediten la importància artística d'aquest moviment.