EL BARRI GÒTIC

El claustre de la Catedral

A la classe, l’Eva ens ha passat unes fotos i uns vídeos sobre el  que alguns qualifiquen com el “gran frau” de la Barcelona gòtica.  De fet, res del que he vist m’ha sorprès,  ja que, per diferents camins, (cursos d’art, llibres, internet, etc), ja sabia que determinats edificis de la part històrica de Barcelona havien rebut remodelacions discutibles a començaments del segle XX.  Alexandre Cirici, en el seu llibre sobre Barcelona, de l’any 1952, parlava obertament d’aquestes remodelacions, així com l’Oriol Vergés, Pla i altres autors, en llibres que corrien per casa. Vull dir que aquestes qüestions mai han estat secretes ni motiu d’escàndol pels barcelonins actuals. Tothom, mínimament informat sobre les particularitats de la nostra ciutat sap, i no s’escandalitza de que la façana de la catedral  sigui de l’any 1890, al contrari, més aviat ens admira que el banquer Manuel Girona hagués tingut la generositat de sufragar-la i li estem molt agraïts.

L'antiga façana de la Catedral.

A finals del segle dinou i fins a començaments del vint, aquella part de Barcelona patia les conseqüències de tants anys d’estretors i de muralles imposades i la catedral no en quedava al marge; enmig de carrerons, no oferia cap perspectiva ni brillantor. A més la seva façana era nefasta. No havia estat mai acabada des que es deturaren les obres en època medieval, el 1430 (només cal veure les fotografies de l’abans i el després) i la seva construcció s'havia anat ajornant, segurament per motius econòmics. El seu interior, en canvi, era i  és d’una bellísima factura gòtica, de la que precisament es parla ben poc. Era necessari, al meu parer, una remodelació que potenciés la seva importància com a seu de la ciutat.

El criteri que van seguir els arquitectes Oriol Mestres i August Font en quan a estil, va ser el d’un neogòtic d’influència europea, inspirat en un disseny que, ja el 1408, havia dibuixat el Mestre Carlí, i que es conservava a l’arxiu catedralici.

L'Avinguda de la Catedral

La nova façana de la catedral, junt amb l'obertura de la Via Laietana i l’enderroc posterior d’edificis sense valor arquitectònic i molt malmesos per les bombes, són els que han anat transformant de mica en mica tot aquell espai tan estret, fins transformar-lo en una via ampla que li atorga la dimensió monumental i la perspectiva que té ara.

A més a més, i amb motiu de l’exposició de 1929, es va remodelar el barri que vorejava la Catedral, l’anomenat Barri Gòtic. Els criteris de rehabilitació d’aquella època no eren els d’ara i llavors es va optar per embellir alguns edificis, afegint-hi uns elements que abans no tenien. També es va fer el trasllat i reubicació d'algunes cases, que procedien del sector enderrocat, durant les obres de la Via Laietana, com la Casa Padellàs.

. 

Les cases dels Canonges abans i després de la rehabilitació

Les Cases dels Canonges, edificades en època gòtica, en el segle XIV, i l’arc del carrer del Bisbe, s’enduen la palma en quan a crítiques; a les primeres s’els retreu afegits d’estil neogòtic sobre les parts recuperades de l’obra original. Si comparem les dues fotografies, podem veure una gran diferència, és veritat, El mateix Cirici, citat abans, comenta la radical restauraciò d'aquestes cases, però ho atenua arguïnt que, en línies generals,"representen el tipus complet de la casa catalana del segle XIV".

El pont del carrer del Bisbe, fou construït l’any 1929 per Joan Rubió i Bellver, per comunicar el Palau de la Generalitat amb les Cases dels Canonges, que es convertien en residència oficial del president de la Generalitat. Està inspirat en un gòtic flamíger molt vistós. És, doncs, una obra totalment nova, però té l’encert d’encaixar amb l’entorn, i sens dubte, és l’element més retratat de tot el barri. No obstant, totes aquestes remodelacions tan criticades, sembla ser que mereixen l’aprovació general, si ho jutgem per la gran quantitat de gent que les visita.

Com a ex-veïna, vull dir que estimo aquest barri tal com és ara perquè jo ja el vaig conèixer més o menys així. Quan hi vivia no hi havia gaires turistes; eren llocs tranquils per on hi caminaven majoritàriament els barcelonins, parlo dels voltants dels anys cinquanta-seixanta, I també vull dir que m'agrada passejar-hi i celebrar les festes que assenyala el calendari tradicional, fira de Santa Llúcia, Santa Eulàlia, Ou com Balla, La Mercè, etc. De petita, el meu pare ja em portava a les festes de Sant Roc, a la plaça Nova, que encara era una placeta recollida.

Salò del Tinell. Palau Reial Major

D’altra banda, trobo sospitós que actualment es vulgui fer aflorar un tema ja conegut, sobretot perquè acostuma a venir d'un sector directament hostil, interessat en desacreditar, que barreja opinions polítiques d’abans i d’ara de manera barroera. Això es pot comprovar viatjant per internet, on alguns parlen molt despectivament del barri qualificant-lo de "falsificació històrica, d’invenció de la tradició, de parc temàtic, d’invent fabricat per a turistes", etc. etc. Tot plegat una exageració malintencionada que només evidencia ressentiment i mala fe. Aquest rebombori insidiós coincideix amb els inicis de l'anomenat "procés independentista". Ves per on, quina casualitat!

La Plaça del Rei

És que potser no era gòtica la Catedral, el Palau Reial Major, la Capella de Santa Àgata, o la façana lateral de la Generalitat, abans de la rehabilitació? Perquè sempre ens han de flagel·lar els mateixos? Crec que els que van dur a terme aquelles remodelacions, volien embellir el sector segurament amb una visió romàntica, però treballaven sobre una base i un traçat preexistent, que moltes ciutats voldrien tenir i no tenen. Tot allò no va néixer del no-res. Parlen de falsejar la història i obliden que aquelles remodelacions també pertanyien a un moment determinat. Vull pensar que ara potser es farien d'una altra manera. Què pretenen ara aquests falsos puristes? El que està fet, està fet, i no cal remenar-ho tant. Altra cosa és informar degudament a la gent que ho visita.

La casa Padellàs, traslladada pedra a pedra a la Pl. del Rei,
des del carrer Mercaders, afectat per la Reforma.

Només afegiré que si aquells arquitectes i polítics que van "perpetrar" les "terribles falsificacions", van seguir un pla estratègic, entrellucant el futur boom turístic d'ara, cal dir que ho van encertar de ple. Mare de Déu, quina visió a llarg termini tan extraordinària! Llàstima que ells no ho van arribar a veure!