VIA LAIETANA. l'ABANS I L'ARA D'UN BARRI

M’agrada conèixer la història de Barcelona, la meva ciutat; descobrir quins han estat els personatges que l’han anat perfilant, els fets polítics que l’han afectat, l’evolució que han sofert  els seus barris, els seus carrers, les seves places, els seus edificis i els seus monuments, així com el seu model d'urbanisme, les tendències arquitectòniques que hi han destacat o els diferents tipus de societat que s’hi han format. En resum, m’agrada saber perquè presenta la fesomia que té ara, aquesta fesomia que atrau a tanta gent.

Tot aquest preàmbul ve a tomb perquè m’adono que, en general, els barcelonins estimem molt la nostra ciutat. Jo em declaro obertament devota de Barcelona; vaig néixer al carrer Portaferrissa, i en el meu blog “Cantonades”, ja vaig mencionar que considero un privilegi haver-me criat en un barri tan carregat d’història. Llavors encara no la coneixia gaire aquesta història, però era conscient que aquelles pedres duien l’empremta dels que havien conformat la ciutat. Eren indrets entranyables, plens de vida, pels que transitava diàriament.

La Plaça Nova abans de l'enderrocament
de les cases de l'esquerra.

Jo encara vaig poder veure la Plaça Nova abans d’enderrocar les últimes cases que li donaven forma de plaça, entre els anys 1955 - 1958. Això suposava deixar al descobert l’antiga muralla romana amb dues de les primitives torres. I també vaig ser testimoni, (hi ho recordo molt bé) de les obres de construcció del grup de cases enfront de la Catedral i las del modern Col·legi d’Arquitectes. Així es completava el traçat de l’Avinguda de la Catedral tal com la coneixem ara.

El meu carrer estava situat al  bell  mig de dos  punts  estratègics: per  un costat tenia  la  Rambla,  un passeig antic i popular i per l’altre, el Barri Gòtic i la Via Laietana. Com que aquest vial era tan aprop de casa, el travessava sovint de petita, amb la meva mare, quan  anàvem  al mercat de Santa Caterina, o amb el meu pare, quan ens duia al seu despatx i em preguntava com era possible que  hi hagués  un carrer com aquell, amb tan de trànsit  i amb uns edificis tan alts i diferents dels que l'envoltaven. Nin-
gú m'havia explicat llavors la seva història i la he anat descobrint pel meu compte a trossets. 

La casa del gremi dels Velers. Al fons,
l'edifici de la Caixa.

la Via Laietana abans d'arribar
a l'avinguda de la Catedral

               

Aquest important carrer que enllaça el port amb la part dreta de l’Eixample, pren el nom de les primeres tribus iberes que van ocupar la zona, els laietans. Les obres de la Reforma van suposar l’enderrocament de una part molt gran de la part vella de la ciutat, d’aquella Barcelona de carrerons estrets i foscos del barri de Ribera. La plaça de l'Oli que surt retratada abaix, va ser una de les víctimes d'aquella dràstica reforma. Actualment, el seu emplaçament correspondria al costat de la plaça Berenguer el Gran. La casa Valentí Soler que apareix a la dreta de la foto de l'actual plaça Berenguer és una de les poques que ha funcionat com habitatge des de  l'inici. Tinc uns amics que hi viuen. 

La plaça de l'oli.

Estàtua de Berenguer el Gran

Les obres van començar el 10 de març de 1908 i es van fer en tres  trams diferenciats:

El primer  1908 – 1909, entre el port i la Plaça de l’Àngel a càrrec de Domènech i Montaner.

El segon 1909 – 1911, entre la Plaça de l’Àngel i S. Pere més Baix a càrrec de Puig i Cadafalch.

El tercer 1911- 1913, entre S, Pere més Baix i Pl. Urquinaona a càrrec de Ferran Romeu.

Finalitzava l’etapa Modernista i es va optar per un estil arquitectònic de l’Escola de Chicago, que  canvià radicalment la imatge d'un sector important de la ciutat.  Grans edificis amb moltes finestres a banda i banda al llarg de 900 metres per 80 d’amplada, sense arbrat i un gran vial pel trànsit de vehicles, suposaven un trencament total amb l’entorn, però era necessaris per dinamitzar la zona. La majoria d’edificis eren estaments oficials u oficines. A més, es va aprofitar aquell estat d'obres, per la construcció soterrada de túnels, pel metro que s’estava projectant.

la construcció dels tunels del metro.

La casa Florensà, el Casal del Metge´

El meu pare tenia el seu despatx en un d’aquells edificis nous, el Casal del Metge, i per això  teníem molta relació amb la Via Laietana. La meva germana i jo hi anaven sovint, sempre que hi havia desfilades o processons i sobre tot, a veure la cavalcada de Reis.La casa de color més clar que es veu a la dreta de la foto, l'edifici Zurich, és l'ùltima que es va construir a la Via Laietana.

Una curios edificació, la casa Pomés, de l'arquitecte Claudi Duran,  construïda  l'any 1919,  presenta  dos   estils   ben diferents. Mentre que la  façana de  la Via Laietana  nº 15 
és  d'estil neogòtic molt treballat,  amb una bonica  tribuna central que  ocupa  les plantes segona i tercera,  la  façana posterior, en el carrer Sotstinent Navarro, ofereix el contrast d'una deliciosa  mostra de modernisme tardà en tons blaus.