LA BARCELONA DE LA FRANCINA: UNA EXPOSICIÓ DETERMINANT

Per uns problemes d’ordre administratiu dins l’Escola, he hagut de començar el curs amb retard i em sap greu haver-me perdut les primeres classes. El meu curs es titula “Història de la Barcelona contemporània”, una temàtica per la que sento especial motivació, conduït per la professora Eva Martínez. Crec que, per molt que ja hagi treballat algun tema similar en anys anteriors, sempre és necessari incidir en nous aspectes que ampliïn el coneixement de la pròpia història.

Cartell de l'exposició

A partir de mitjans del segle dinou i gràcies a la Renaixença, havia aflorat un sentiment d’identitat nacional i d’amor a la pròpia cultura que va propiciar uns fets extraordinaris dins la societat catalana. És el moment d'una Barcelona efervescent, ansiosa d’ocupar un lloc en el món, en plena expansió territorial després de la caiguda de les muralles que l’havien ofegat. Vivia una situació econòmica favorable, deguda als avenços industrials d’una burgesia emprenedora que volia seguir els corrents innovadors d'Europa. Amb l’Eixample de Cerdà i la creació del Parc de la Ciutadella, la fisonomia urbana havia començat a canviar però faltava molt més. Era necessari un instrument catalitzador de partida, que donés forma a les seves aspiracions i aquest instrument va ser l’Exposició Universal de 1888.

Pabellons de l'Exposició des de l'aire.

L'alcalde Francesc Rius i Taulet, l'arquitecte Elies Rogent i diversos prohoms de la ciutat, van assumir la direcció del projecte.

Seria molt llarg transcriure el decurs de l'Exposició, i el relat detallat de les obres faraòniques que es van haver d'emprendre per tal de dur-la a terme. Tampoc cal incidir sobre el resultat econòmic (no gaire bo) de l'operació. No vull omplir el blog amb noms i xifres. Només m'agradaria apuntar algunes consideracions sobre la importància d'aquella celebració.

Gran Hotel Internacional (enderrocat després de l'Exposició)

A ulls d'ara, sorprèn la gosadia dels que es van llançar a una aventura inèdita dins el panorama de l'Espanya desfasada del moment, encara que això forma part del nostre esperit emprenedor. Els catalans mai hem tingut el camí fàcil per dur a terme qualsevol projecte i hem hagut d'embrancar-nos en organitzar esdeveniments extraordinaris per cridar l’atenció del món, per tal de fer avançar una societat que anava molt per davant respecte al conjunt de la península. Això ha estat una constant en la nostra història.

Certament l'urbanisme en tot aquell sector de la ciutat va millorar notablement i també es va aprofitar l'esdeveniment per crear i dignificar molts serveis municipals i altres aspectes de Barcelona. Un cop finalitzada l'exposició, els pabellons i alguns edificis com el gran Hotel Internacional, foren enderrocats, però molts altres encara es conserven. El Castell dels Tres Dragons de Domènech i Montaner, que havia de ser el restaurant de l'Exposició es va salvar de l'enderroc i el podem admirar a l'entrada de Parc de la Ciutadella.

L'Exposició Universal de 1888 inaugurada el 8 d'abril i clausurada el 9 de desembre del mateix any, va ocupar un temps concret en els annals històrics de la ciutat i ens ha llegat uns espais entranyables, que conserven la dignitat dels arquitectes i artistes que ho van imaginar. Uns espais que ens remeten a un període determinant que va obrir la porta als artistes del Modernisme i a posteriors realitzacions ciutadanes. Aquest llegat és el que ara tots admirem.